DIARI PERSONAL

El diari personal de Friederich Pauls

4 de Gener, del 1915

Sóc Friederich Pauls, soldat de les tropes alemanyes, del K57.  Em trobo atrinxerat des de fa cinc  mesos.

 Se’ns està fent molt difícil avançar en territori contrari, ja que els aliats posseeixen un poderós armament, tot i que no millor que el nostre, però ja hem perdut molts d’homes. Entre els quals es trobava el soldat Adler Frank, el meu millor company, que fou ferit per una metralladora greument britànica el passat dilluns.

Hi ha moments que se’m fa molt difícil trobar l’esperança de que aviat tornaré a casa amb els meus éssers més estimats. El fet de no poder comunicar-me amb la meva família em fa pensar cada dia amb la meva estimada dona i els meus dos fills.

Estic en una de les millores trinxeres alemanyes. D’un forat de terra em fet un escenari, que tot i que no te res a veure amb les nostres cases, ens fa sentir protegits i ens fa sentir una connexió especial entre tots, com si tots els soldats forméssim part d’una gran família amb un objectiu: guanyar la guerra i apoderar-nos de les colònies de França i Anglaterra, que van ser injustament repartides.

No sé quan podré tornar a escriure’t, ni tan sols si tindré la opció de tornar a fer-ho. Per això m'acomiado, i ha estat un honor poder compartir la meva situació.

                                                                                                                         17 d’Abril, del 1917

Fins ara no he tingut temps de tornar-te a escriure, ja que em van disparar al nervi de la cama i vaig haver de passar un temps a la infermeria del campament fins que m’he recuperat.

El pla Schlieffen, el qual es centrava en arribar en primer lloc a França i apoderar-se de la capital, no va triomfar. Vam entrar a Bèlgica i vam estar molt a prop de Paris, però per la nostra sorpresa ens vam topar amb les tropes d’ajuda del Regne Unit i vam acabar en taules.

Aquets últims dies, ha arribat la noticia de que Estats Units s’ha incorporat a la guerra amb el bàndol dels aliats, ja que nosaltres vam enfonsar el transatlàntic d’Estats Units, anomenat Lusitània, el qual transportava passatgers i una gran carregament d’ajuda humanitària i armament per als aliats.

Se’ns estar fent difícil combatre contra aquests soldats ja que nosaltres portem tres anys de guerra, i els americans acaben d’entrar i estan molts frescos. 

Us he de deixar, ens estan bombardejant la trinxera i he de protegir-me i contraatacar.