DIARI PERSONAL

El diari personal de Friederich Pauls

4 de Gener, del 1915

Sóc Friederich Pauls, soldat de les tropes alemanyes, del K57.  Em trobo atrinxerat des de fa cinc  mesos.

 Se’ns està fent molt difícil avançar en territori contrari, ja que els aliats posseeixen un poderós armament, tot i que no millor que el nostre, però ja hem perdut molts d’homes. Entre els quals es trobava el soldat Adler Frank, el meu millor company, que fou ferit per una metralladora greument britànica el passat dilluns.

Hi ha moments que se’m fa molt difícil trobar l’esperança de que aviat tornaré a casa amb els meus éssers més estimats. El fet de no poder comunicar-me amb la meva família em fa pensar cada dia amb la meva estimada dona i els meus dos fills.

Estic en una de les millores trinxeres alemanyes. D’un forat de terra em fet un escenari, que tot i que no te res a veure amb les nostres cases, ens fa sentir protegits i ens fa sentir una connexió especial entre tots, com si tots els soldats forméssim part d’una gran família amb un objectiu: guanyar la guerra i apoderar-nos de les colònies de França i Anglaterra, que van ser injustament repartides.

No sé quan podré tornar a escriure’t, ni tan sols si tindré la opció de tornar a fer-ho. Per això m'acomiado, i ha estat un honor poder compartir la meva situació.

                                                                                                                         17 d’Abril, del 1917

Fins ara no he tingut temps de tornar-te a escriure, ja que em van disparar al nervi de la cama i vaig haver de passar un temps a la infermeria del campament fins que m’he recuperat.

El pla Schlieffen, el qual es centrava en arribar en primer lloc a França i apoderar-se de la capital, no va triomfar. Vam entrar a Bèlgica i vam estar molt a prop de Paris, però per la nostra sorpresa ens vam topar amb les tropes d’ajuda del Regne Unit i vam acabar en taules.

Aquets últims dies, ha arribat la noticia de que Estats Units s’ha incorporat a la guerra amb el bàndol dels aliats, ja que nosaltres vam enfonsar el transatlàntic d’Estats Units, anomenat Lusitània, el qual transportava passatgers i una gran carregament d’ajuda humanitària i armament per als aliats.

Se’ns estar fent difícil combatre contra aquests soldats ja que nosaltres portem tres anys de guerra, i els americans acaben d’entrar i estan molts frescos. 

Us he de deixar, ens estan bombardejant la trinxera i he de protegir-me i contraatacar.

ARTICLE D'OPINIÓ

Übersichtsarbeit von Hitler

Jo, Adolf Hitler, president del Partit Nazi, he estat empresonat per a intentar fer un cop d’estat al govern de Ebert.

Estant aquí dins tancat he començat a escriure un llibre, el qual s’anomena “Mein Kampf”. En aquest llibre hi estic descrivint l’Alemanya ideal per a la vida de tots. A més, hi faig constància de que la dictadura feixista és el millor sistema de govern.

El que s’ha de fer per a reconstruir una Alemanya ideal és recuperar la cultura d’Alemanya. I per això cal recuperar les seves antigues fronteres, i que Austria-Hungria torni a formar part d’Alemanya. A més, s’ha de recuperar tota aquella zona que antigament havia format part de la raça ària.

En definitiva, s’ha de unificar” l’Espai vital”. Per tant, tothom que estigui dins l’Espai vital que no sigui de raça ària, o que tingui alguna deficiència no pot viure-hi. L’Espai vital només és per a alemanys purs i durs, purament de raça ària.

Cal dir que en el llibre també s’hi fomenta un sentiment anti jueu, ja que la raça ària és superior a qualsevol altra. La raça ària és la millor que hi pot haver.

També, vull fer constància de que quan surti de la presó el que vull fer amb el meu partir és presentar-me a unes eleccions per a president del govern. I un cop hagi guanyat les eleccions i només comandi jo, vull llevar la República i establir la dictadura feixista, anomenada Tercer Reich. 

Les meves idees en un futur són que tothom sigui fidel al Partit Nazi, i si no és així, les persones contraries al meu sistema de govern seran enviades a camps de concentració. A més, vull crear la SA, que seran els militars que s’encarregaran de vigilar que tothom compleix les meves normes. La SS, que serà la guàrdia privada del meu partit. I la Gestapo, que seran els militars que s’encarregaran de la repressió política, és a dir, aquells que no siguin fidels a mi seran enviats a camps de treball. 

Un altre dels meus ideals un cop tingui el govern en les meves mans, és aconseguir que Alemanya es recuperi del tot de la guerra. De manera que faré obres d’infraestructures, i fomentaré les fàbriques i empreses, per que tothom pugui tenir feina i tingui un sou. També fomentaré la industria i faré que es produeixi una gran quantitat d’armes, de manera que en un futur quan vulgui recuperar les antigues fronteres d’Alemanya, el país estigui ben armat per a fer-hi front.

PASSATEMPS REVOLUCIÓ RUSSA

1. Aconsegueix fer aquest puzzle i podràs veure una imatge. Saps a quin període destacat pertany?

ENTREVISTA

Entrevista a la nova cara de la URSS: Stalin

Bones tardes senyor Stalin li agrairíem que ens respongués a una sèrie preguntes:   

1. Com vas aconseguir ser president de la URSS?

Un cop va morir Lenin, el senyor Trostki i jo estàvem interessats en ser el successors del govern de Lenin. Per tant, ens vam enfrontar de tal manera fins al punt que vam començar una lluita interna. No obstant, el 1928 vaig aconseguir el poder oficialment.

2. Una volta vostè va obtenir el càrrec, quin fou el seu sistema de govern?

Personalment, perquè funcioni la meva nació crec que el millor sistema de govern és una dictadura comunista.

A nivell polític, vaig establir una dictadura de repressió contra qualsevol persona sospitosa de que no fos partidària del meu sistema de govern, o que compartís els ideals de Trotski. Per tant, faig saber a tots aquells que es vegin reflectits en aquell perfil que seran morts o enviats a camps de treball.

3. Quina és la estadística de persones mortes i enviades a camps de treball fins a dia d’avui?

Doncs, per ara un milió de persones han estat enviades a camps de concentració, i un altre milió de persones han estat matades.

4. Com es fa respectar com a persona?

Des d’un principi he establert un culte a la meva imatge. He posat estàtues i fotos seves per tots els carrers. A més, he obligat a la gent ha tenir un retrat de mi a totes les cases.

5. Què són els plans quinquennals?

A nivell econòmic, he seguit amb el comunisme de Lenin, però l’he portat a l’extrem. És a dir, he eliminat al 100% la propietat privada, i tot a passat a ser de l’Estat. Després, l’Estat ho reparteix entre un grup de pagesos perquè hi puguin fer feina.

Econòmicament, en quant a l’agricultura, he establert els plans quinquennals, que determinen que cada cinc anys hi ha una revisió econòmica. És a dir, totes les granges tenen que donar una gran quantitat de la seva producció.

A més, en quant a la indústria també he establert plans quinquennals. De manera que s’obliga a l’obrer a fer moltes hores de feina.

6. Quina indústria ha potenciat amb la seva presidència?

He potenciat la indústria del petroli, del carbó, el ferro i l’acer.

COMENTARI D'UNA IMATGE

Comentari d'una imatge del Crack del 29

La imatge que ens proposem analitzar pertany a l’àmbit social respecte a la seva naturalesa, ja que hi apareixen dues persones anònimes.

Es tracta d’una imatge fotogràfica ambientada en el 1929, concretament a la època del crack del 29. La fotografia representa dos manifestants que es troben a Wall Street exigint els seus drets a causa de la crisi econòmica del 1929.

Per a fer un anàlisi exhaustiva de la imatge s’hi aprecien dos homes portant pancartes repletes de missatges, entre els quals destaca: “Wanted a decent job” (es busca un treball decent).

A més, podem observar que els dos homes van vestits formalment, amb americana, pantalons i corbata.

Les principals característiques de la imatge en quant al format són el color blanc i negre, l’enquadrament va dirigit al primer pla dels dos manifestants, els quals juguen el paper principal en la fotografia, i la gent del darrera es mostren difuminats, els quals fan de darrera fons.

La llum de la imatge és la pròpia del carrer, ja que fou captada en ple Wall Street. A més s’hi aprecien faroles i alguns edificis. El fet de que hi hagi gent per el carrer pot fer pensar que fos una manifestació.

Com ja hem nombrat, la imatge està situada en el crack del 29. El 1929 fou un període d’entreguerres , perquè tal i com indica el seu nom és la fracció de temps que compren entre les dues guerres: la primera Guerra Mundial (1914-1918) i la segona Guerra Mundial (1939-1945).

En finalitzar la primera Guerra Mundial i pel fet que Estats Units havia ajudat a Europa a guanyar la guerra, Estats Units demanà els deutes de guerra.  Però en acabar la guerra, Europa estava completament destrossada i no podia pagar a EE.UU. Així doncs, Estats Units decidí un cop més ajudar a Europa perquè es recuperés, i a més també va ajudar a Alemanya perquè aquesta es pogués recuperar i li pagués les reparacions de guerra. 

Per tant, EE.UU fabricà una gran quantitat de material, concretament armament, el qual exportava a Europa. Així, a les fàbriques hi havia molta més feina, fins a tal punt que hi va haver un moment en que no hi havia atur i es van haver de fer torns per a treballar.

El fet que tothom fes feina, va fer que la gent tingués molts diners, els quals gastava. Molts de joves s’independitzaren, per tant es construïen més cases. És a dir, tot era una ronda, com que tothom tenia diners i els gastava, el funcionament econòmic era eficient.

Als anys 20-30 aparegué el petroli, el qual causà un boom en la tecnologia, ja que van aparèixer els primers cotxes, la nevera i la radio. D’aquí que s’anomenin “els feliços anys 20”.

Tot això va fer que la gent s’acostumés a comprar a terminis, és a dir, els bancs feien préstecs que després la gent havia de tornar a parts juntament amb uns interessos que determinava el banc.

No obstant, un cop tothom tingué tots els productes i ja no necessitava comprar-ne més, el mercat s’estancà i la economia deixa de fluir de tal manera que es creà una crisi. La gent es quedà sense feina, ja que les botigues i els empresaris  van tenir que despedir obrers perquè no els podien pagar ja que no guanyaven prou perquè la gent ja no comprava. A més, tota la gent que es quedà sense feina tenia un deute amb el banc, per tant no podien pagar els préstecs que havien et anteriorment.

Per altra banda, molta gent havia invertit en accions que també van baixar el seu valor. També, Estats Units va arrossegar a tota Europa darrera seu, ja que era EE.UU qui venia tota la producció a Europa. D’aquí que en diem que va ser una crisi mundial.

Per tant, en la fotografia  podem veure que els dos manifestants estan demanat un treball digne per tal de poder reactivar la seva economia i pagar els deutes que tenien amb el banc. I així com aquests dos homes, molta gent també es manifestava.

La imatge representa amb actitud i autenticitat moltes de les situacions que es van produir aquell famós 1929 a Wall Street.

En conclusió, amb aquesta fotografia et pots ficar a la pell d’un treballador dels Estats Units, que es quedà sense feina, i entendre la seva situació econòmica. I fins i tot els moments de desesperació que van poder viure.

Per acabar, la imatge fa una crítica a la crisi del 1929, degut a la falta de treball i al mal funcionament de la economia. 

PEL·LÍCULA

SALVAR AL SOLDADO RAYAN DE STEVEN SPIELBERG

DADES BIOGRÀFIQUES I FILMOGRÀFIA DE STEVEN SPIELBERG

Steven Spielberg és un director, guionista y productor del cinema americà que va néixer el 18 de desembre de 1946 a Cincinnati, Ohio. Aquest és un dels directors amb més pedigrí de la cinematografia mundial.

Ha obtingut sis nominacions als Premis Óscar per al millor director, de les qual n’ha guanyat dos, amb els films: La lista de Schindler i Salvar al soldado Ryan.

A més, va fer la pel·lícula E.T i Jurassic Park, les quals van aconseguir el rècord de taquilla. També ha sigut commemorat amb l’Orden del Imperio Britànico i la National Humanities Medal.

Per altra banda, també és un gran aficionat al còmic.

Realment, la seva carrera va començar quan va ingressar en Universal Studios fent de col·laborador del departament d’edició. Seguidament, va fer un curtmetratge per a la seva presentació en les sales amb la pel·lícula Amblin. Més tard va utilitzar aquest títol per a la seva productora Amblin Entertainment.

En el món del espectacle se’l coneix com “El Rey Midas de Hollywood”.

Per a més informació, la riquesa de Spielberg sobrepassa els tres mil milions de dòlars nord-americans.

filmografia 

 (2013) Robopocalypse
 (2012) Lincoln

 (2011) Les Aventures de Tintín: El secret de l'Unicorn

 (2011) War Horse (Cavall de batalla)
 (2008) Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall

 (2005) La Guerra dels Mons (2005)

 (2005) Munic
(2004) La terminal

 (2002) Agafam si Pots
 (2002) Minority Report

 (2001) A.I. Intel · ligència Artificial

 (1998) Salvar al Soldat Ryan

 (1997) Amistat

(1997) Parc Juràssic 2: El Món Perdut

(1993) La llista de Schindler

(1993) Parc Juràssic

(1991) Hook

(1989) Always

(1989) Indiana Jones i l'Última Croada

(1987) L'Imperi del Sol
 (1985) El Color Púrpura

(1984) Indiana Jones i el Temple Maleït

(1983) En els Límits de la Realitat (Segment 2)

(1982) E.T. , El Extraterrestre

(1981) A la recerca de l'Arca Perduda

(1979) 1941

(1977) Encontres a la Tercera Fase

(1975) Tauró
(1974) Boja Evasió

(1971) El Diable sobre Rodes

BREU RESUM DEL FILM 

El film comença amb la visita del soldat veterà Ryan, de la II Guerra Mundial, al cementiri Nord-americà de Normandia. Ryan s’entristeix davant d’una làpida de les milers que hi ha, per l’emoció que li provoquen els records. La pel·lícula continua amb un flashbacks al passat, concretament en la invasió de Normandia, el desembarcament a la platja d’Ohama per els soldats nord-americans, que lluiten contra la infanteria alemanya atrinxerada.

Més endavant, el capità John H. Miller que sobreviu al primer desembarcament, és qui reuneix un grup de soldats i penetra lentament en les defenses alemanyes, aconseguint sortir de la platja.

Mentrestant, als Estats Units, comuniquen al general George C. Marshall que tres dels quatre germans de la família Ryan han mort i la mare ha de rebre els tres avisos en el mateix dia. A més que el quart fill, el soldat de primera classe James Francis Ryan de la companyia Baker (Regiment d'Infanteria de Paracaigudistes) ha desaparegut en combat en algun lloc de Normandia. Llavors, el general Marshall ordena que trobin el soldat Ryan i l'enviïn a casa immediatament.

El capità Miller és qui s’ha d’encarregar de trobar a Ryan. Per a fer-ho, Miller reuneix a sis Rangers de la seva companyia i un home de la 29 ª Divisió d'Infanteria. Sense cap informació sobre Ryan, Miller i els seus homes surten rumb a Neuville.

Després d'entrar a la ciutat, un dels soldats és ferit per un franctirador i mor. Durant el film localitzen a un soldat anomenat James Fredrick Ryan, però resulta que no és el Ryan que busquen. A continuació arriben al punt de reunió, i Miller troba per casualitat a un amic de Ryan, qui li revela que Ryan va anar a defensar un important pont sobre el riu Merderet en la ciutat de Ramelle, per ordres d'un capità.

Llavors, Miller decideix anar cap a Ramelle i Miller decideix aprofitar l 'oportunitat de neutralitzar un niu de metralladores alemanyes que es troba prop d'una estació de radar abandonada.

Més tard, el seu metge també és ferit. Per tant el grup del capità Miller vol matar a l’últim soldat alemany que queda a allà, menys un d’ells, que li protesta a Miller per la decisió de l'equip de matar el soldat alemany. I Miller decideix que el soldat alemany marxi a peu i es lliuri a la següent patrulla aliada. Degut a que aquesta situació un dels soldats ja no confia en el lideratge de Miller i amenaça en dividir el grup, fins que la situació és controlada per Miller revelant el seu origen i professió ( professor de literatura secundaria i entrenador de beisbol) abans de la guerra, per la qual els soldats havien fet una gran aposta. I així el grup es torna a consolidar.

Un cop arriben a les afores de Ramelle, on és aniquilada una unitat mecanitzada de reconeixement alemanya, amb l'ajuda d'alguns paracaigudistes nord-americans, entre els quals hi ha Ryan. Miller informa a Ryan de la mort dels seus germans i la missió que té de portar-lo a casa, però Ryan es nega rotundament a separar-se de la seva unitat, diguent que són els seus únics germans que té ara, a més que ha de seguir complint l'ordre de defensar el pont contra un imminent contraatac alemany.

Per tant, Miller acaba acceptant a contracor la idea i ordena a la seva unitat que es quedin ajudant a defensar el pont a la propera batalla.

Els alemanys arriben amb molt de suport, i Miller lidera la defensa, però tot i infligir fortes baixes alemanyes, la majoria dels soldats del seu equip moren. El soldat que sap tirar molt bé amb el franctirador (Daniel Jackson) guarda els punts més febles del pont des del campanar d'una església, i aniquila tot el que intenta travessar el terreny. Però la seva sort acaba quan un alemany que apunta cap a la seva posició exacta i que acaba volant el campanar per l'aire.

Un dels altres soldats (Mellish) també és assassinat per un soldat alemany degut a que es queda sense munició, perquè el soldat Uphma que porta les municions es queda acovardit i no els hi porta.

A les afores, el Sergent Horvath és ferit diverses vegades per un tanc alemany ocult i mor mirant cap a la salvació de Miller. Més tard, arriben mes soldats que derroten a la resta de forces alemanyes. Upham executa a Steamboat Willie després d'haver estat testimoni de com aquest li dispara al capità Miller. Ryan, Reiben i Upham són els únics que sobreviuen a la batalla, Ryan està amb Miller m’entres mor i Miller li diu unes paraules.

Finalment, el film retorna al present, i l'ancià Ryan està al costat de la tomba de Miller, s’acomiada i es veu a la resta de tombes, que s'esvaeixen mostrant la bandera nord-americana.

DESCRIPCIÓ DELS PERSONATGES

James Francis Rayan és el protagonista de la pel·lícula el qual durant quasi bé tot el transcurs del film es troba desaparegut, ja que l’exèrcit de militars dirigit per el capità Jhon Miller, té la missió de trobar-lo. Físicament és un home alt, ros i d’ulls blaus. De físic robust i amb una complexitat adequada per el seu ofici. En canvi, psicològicament és un clar exemple de militar americà. És a dir, dedicat a la seva pàtria i al seus companys, per tal d’aconseguir el seu objectiu. També, se’l veu que té una mentalitat clara i amb uns objectius definits i marcats.

Cap Jhon Miller  és el personatge encarregat de capitanejar el conjunt de soldats que comparteixen l’objectiu d’anar a cercar James Francis Ryan i retornar-lo a casa seva, tot i que el seu vertader ofici era professor. Físicament, al igual que Ryan és un home fort, robust i amb unes condicions físiques adequades per el seu ofici. En canvi, és de pell una mica més fosca i amb els cabells castanys. Psicològicament, es pot veure que té uns objectius molt clars. Tot i que el fet, d’actuar com a militar  no és el que ell desitja, però sap que cada vegada que mata a una persona es troba més a prop de tronar amb els seus. Per tant, té assumit que això és el que ha de fer per salvar la seva pàtria. Així doncs s’hi entrega en cos i ànima. 

Daniel Jackson és el  personatge de la pel·lícula encarregat del tir amb franc, el qual s’encarrega de protegir a tots els militars que juntament amb el Cap Jhon Miller tenen la funció d’anar a buscar al protagonista del film. Protagonitza una de les escenes més impactants, on es pot veure que protegeix als seus companys i mata amb el franc a un enèmic que es trobava a uns metres de distància.

Pel que fa a l’aparença física, és un home jove, d’ulls blaus i cabells rossos.

FRAGMENTS DESTACABLES

Un dels framents destacables de la pel·lícula és el desembarc de Normandia.

El desembarc de Normandia va tenir lloc el 6 de juny del 1944, durant la Segona Guerra Mundial. La batalla de Normandía va durar des del 6 de juny fins al 26 d’Agost del 1944. Va ser la invasió d’Europa, per part del aliats, en el nord oest de França, a la platja d’Omaha, que estava ocupada per l’Alemanya Nazi.

Considerem que és important perquè les forces aliades van dur a terme moltes estratègies per aconseguir la invasió. També perquè hi ha haver molts militars que moriren, tant per part dels aliats com per part dels alemanys. Concretament van morir 68.000 soldats aliats i hi va haver 146.000 ferits. En quant als alemanys van morir 150.000 soldats i uns altres 150.000 van ser ferits.

L’altre dels fragments a destacar del film apareix a la primera part del film. És el moment en que el general americà mana que s’escriguin cartes als familiars de tots els militars que han mort en la batalla de Normandía. El fet destacant és que tot són dones que escriuen les cartes, de manera que es dóna a entendre que molts homes civils van ser enviats a la guerra degut a que molts militars moriren.
                                                                                                                      Això també passà durant la Primera Guerra Mundial. A més, des del 1918, que acabà la Primera Guerra Mundial, al 1939, que començà la Segona Guerra Mundial, les generacions buides encara no s’havien recuperat. La qual cosa també explica que encara faltessin homes de entre vint i trenta anys.

INFORME SOBRE UN ASSUMPTE DESTACANT

Durant tot el transcurs de la pel·lícula hi ha un assumpte que resulta destacant, la manera en que s’organitza un exèrcit per tal de dur a terme una missió.

Per una banda, tots els membres de l’exèrcit s’hi dediquen en cos i ànima deixant de banda els seus sentiments, problemes personals i emocions, ja que saben que tot allò

que estan realitzant, és a dir, cada vegada que maten a un del bàndol enemic s’apropen més a retornar amb els seus. A més de representar la victòria de la seva nació.

Per altra banda, hem de considerar el fet de saber conviure en situacions extremes amb soldats de diferents indrets del país i eliminant les diferències que hi pugui haver entre aquests i actuar de manera conjunta.  De manera que es creï un clima de germandat entre els soldats d’un exèrcit, on es protegeixen entre ells i aconsegueixin l’objectiu comú.

CONTEXT HISTÒRIC EN QUE ES DESARROLLA LA PEL·LÍCULA

La pel·lícula que porta per títol Salvar al Soldado Ryan de Steven Spilberg es troba dins el  context de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), concretament a finals d’aquest període. Durant aquest succés, on varen prendre part la majoria de les nacions mundials, on es trobaven les grans potencies mundials de l’època. Aquestes estaven dividides en dos grans bàndols: per una banda els Aliats (Gran Bretanya, França, URSS, Polònia, entre d’altres) i per altra banda les potències de l’Eix ( Alemanya Nazi, Itàlia, Japó, Rumania, etc).

                                

Fou en aquest període on es va produir l’enfrontament bèl·lic més important de la història, ja que totes les nacions destinaren la seva capacitat des de tots els aspectes (econòmica, militar, científic) a la fabricació d’armament. A més, dins aquesta època es produïren fets importants com l’Holocaust, causant un gran nombre de morts, el bombardeig  atòmic sobre Hiroshima i Nagasaki

Finalment la guerra finalitza amb la victòria dels Aliats sobre les Potències de l’Eix el 1945.  Fet que va produir una forta alteració de la situació política i estructura social. Així doncs, van crear l’Organització de les Nacions Unides (ONU), creada després de la Segona Guerra Mundial amb la finalitat de potenciar una bona relació i cooperació entre tots els països per tal d’evitar que es tronin a produir conflictes d’aquestes característiques, com fou la II Guerra Mundial.  

Concretament, el film tot hi estar ambientada en dins la II GM, com ja hem anomenat anteriorment, s’inicia amb el desembarcament de Normandia, a la platja de Omaha. Aquest succés conegut també amb el nom  clau Operació Neptú, que va tenir lloc el 1944, en mans dels aliats duent a terme la invasió d’Europa pel nord oest de França, que en aquells moments era ocupada per l’Alemanya  Nazi.

L’estratègia que els aliats van dur a terme fou desembarcar a Europa amb un exèrcit de forces aliades per tal d’alliberar França i arribar al nucli del Tercer Reich.

PEL·LÍCULES RELACIONADES

Algunes de les pel·lícules relacionades amb Salvar el soldado Ryan, és a dir, que estan ambientades en la II Guerra Mundial, són Stalingrado, La delgada línia roja y Banderas de nuestros padres.

Stalingrado tracta del terrible setge per part de les tropes alemanyes. És una pel·lícula en que es mostra els horrors de la guerra per part dels alemanys. La batalla de Stalingrado va ser una de les més sagnants de la II guerra mundial.

http://www.youtube.com/watch?v=IEahRjf6HI8

La delgada línia roja va sobre un grup d’homes de la companyia de fusellers del exercit “C de Charlie” que combaten contra l’exèrcit japonès per la conquista duna estratègica colina. 

http://www.youtube.com/watch?v=gUcOfy0jH7E

Banderas de nuestros padres tracta sobre la batalla de Iwo Jima, l’objectiu d’aquesta batalla era la conquista d’un illot insignificant, però de gran valor estratègic.

http://www.youtube.com/watch?v=XK7ZGi7td2s

BIAIX IDEOLOGIC


La pel·lícula és una clara representació de les batalles que es van produir durant la II Guerra Mundial, concretament la que hi va haver després del desembarc de Normandia. A més, es pot veure el funcionament bàsic d'un exèrcit militar, amb els soldats que l'integren realitzant diverses funcions per tal d'aconseguir un objectiu comú.


No obstant, no es fa cap mena de crítica per tal de diferènciar de manera subjectiva algun aspecte del film, ja que tota la trama es basa amb la consolidació d'un grup de militars que es sotmeten sota les ordres d'un general per tal de complir una missió, concretament el rescat del soldat James Ryan.

OPINIÓ PERSONAL 

Aquesta pel·lícula que porta per títol Salvar al Soldado Ryan de Steven Spielberg, ens ha semblat molt realista i impactant al mateix temps.


En primer lloc, creiem que el director va ser capaç de fer una representació molt realista en tots els aspectes: actuació, escenografia, trama, etc. Tot i així, creiem que el que es transmet molt bé és el sentiment de pàtria i com s'ha d'actuar dins un exèrcit, per tal d'aconseguir l'objectiu comú.


Per altra banda, ha estat impactant, ja que et dones compte del que verdaderament passa quan hi ha una guerra, és a dir, que totes les ciutats queden devastades, les famílies perden familiars, els soldats realitzen la seva funció entregats en cos i ànima...


En conclusió, una clara reproducció d'un enfrontament de la II Guerra Mundial.

BIBLIOGRAFIA 

http://es.wikipedia.org/wiki/Steven_Spielberg

http://www.filmaffinity.com/es/film824508.html

http://www.labutaca.net/films/1/salvaral.htm